POESÍA EN BENASQUÉS (Neu Polbina)

LES RAMÁDES

Si charrasen les güélles

dels cans se queixaríen,

y al pastó y la sequèra

tamé maldesiríen.

Mès de bintmil cabeses

llebaben les ramádes,

que puyaben ta chunio

desde la tèrra pllana,

seguín la cabanèra

posánye una semana.

Ramádes a Fuenroya

Ballibierna y els Bañs,

a Poséts y al Molsèro

la Costèra y Barráncs.

Al pasá per Benás

la chen se les mirabe,

y les güélles crusaben

corrén desaforades,

camino del Regoso

cara tal Benegáu,

y a dichós de Sarllè

tot el bestiá aplletáu.

Debán ban els crabóns

dan trucs a les canáules,

les crábes y les guélles

les siguen per derrè

llebán moltes esquélles.

Derrè de tots els burros

llebán mantes y ròbes,

alforches dan minchá

càsos, escuélles y òlles.

Mastíns del Pirineo

llebaben les ramádes,

ta no asercase els llops

cuan yèren aplletades.

Yère la Ball d´ Estós

mol buen paixentèro,

per baix tota la dula

dan les baques y yegües

y tamé alguna mula;

minchán la milló yerba

per la tèrra mès pllana,

y al trobase fartades

les entrabe galbana.

Mès t´alto les ramádes

per totes les costères,

fèben carreronéts

per barranquéts y llères;

la yerbeta mès tierna

chunto a les fllós de neu,

se minchaben les güélles

corrén per tota reu.

Al cabo de les tuques

nebèros y tartères,

els ixarsos campaben

en ramádes prou grans,

y miraben ta baixo

cuan sentiben els cans.

Per camíns y costères

han de crusá les güélles,

l´ una derrè de l´ altra

seguín a les esquélles;

carreronéts estretos

algúns dan eschelágres,

que pesiguen la llana

y fan esgarrañades,

dixán a moltes d´ élles

ferides mal curades.

Tots els pastós teniben

güélles a la ramáda,

les desaparesedes

perdedes sin siñal,

may yèren del pastó

y paresebe normal.

Se guardaben les pèlls

de güélles y cordès

que s´ hèben espailláu,

ta donálesye al amos,

cruixegüesos y buitres

se les hèben fllocáu.

Teniben els pastós

cans que baleben molto,

y estaben enseñáus

ta cheráles les güélles

en tal altro costáu.

Al torná les donaben

unes miólles de pan,

y tot lo que sobrebe

se u foteben els cans.

Cuan el pastó siulabe

yère de maitinada,

y acudiben els cans

ta comensá cheráda.

Les güélles aplletades

ya s´ hèben de bochá,

pastós y cans manaben

t´ agón hèben d´ aná.

La ramáda esteneda

apllenabe un tros gran,

y al arribá a mesdía

ta quedase amurián,

les güélles s´ achuntaben

cuan el caló apretabe.

Cuan beniben tronades

ya estaben tremolán,

que si cayebe pèdra

les güelles s´ esgarriaben,

quedán unes perdedes

y òtres enfeixanades.

Si digú les trobabe

moriben al feixano,

minchá ta les raboses

ta buitres y falcóns,

quedán les coscaránes

y pronto els cruixegüesos,

fèn coma la buixeta

sen llebaben els güesos

acabán la llimpiesa.

Y al arribá el agüerro

cara a la tèrra pllana,

ta pasaye el ibèrt

sin neu y sin turbèra,

y pariye els cordès

hasta la primabèra.

La llana de les güélles

llabada y ben cardada,

la filaben les dònes

en tardis y billades,

ta fène calsetíns

y tamé algún tricot,

bèll pasamontañes

y gorros tals chicóts.

Yèbe a totes les cases

uns buens colchóns de llana,

t´aquèlls ibèrts mol fredos

dan neu y dan turbères,

que dixaben conchestres

y chèlo per les carrères.

----------