LA NIT DE SAN CHUAN
A les dotxe de la nit
cuan les campanades dan,
en ta el bentitrés de chunio
ye cuan comense San Chuán.
Nit de focs y lluminaries
de fiestes y collasións,
la nit de les encantaries
y de moltes ilusións.
Cónten que les encantaries
mitat broixes mitat fàdes,
s´ achuntaben ixa nit
ta fè una buen colada,
cuan esteneben la roba
se posaben a ballá,
a begades despullades
t´ enrestise y ta chillá.
Tota la chen en charrabe
la roba yère un tesòro,
perque pillánne una piesa
la persona qu´ aixó fèse
may beríe la pobresa.
Ixa nit tan espesial
tots els hòmes mès baléns,
salliben a amagatóns
ta pillá a les encantaries
una piesa de la roba.
Pero élles yèren mol tunes
y al sentí cualquier soroll,
aprisa la repllegaben
fuyín cara ta les còbes
ben ligères sey ficaben.
Al llugarón del costáu
mos contaben otra cosa,
que cuan les dònes casades
tardasen en tínre fills,
hèben d´ aná despullades
a rebolcase pels práus
y quedaríen preñades.
Els hòmes buscán la roba
se trobaben a ixes dònes,
y dan buenes rebolcades
chuntos a la yerba bèrt,
totes a cumpllí ta marso
que San Chuán mai fallabe.
Per tota la Ribagorsa
en ta la Nit de San Chuán
enseneben buena tronca,
y tota la chen a la pllasa
fèben una fiesta gran.
Antes d´ acabá la nit
yèbe una competisión,
enseneben una tieda
a la tronca ya abrasada,
y correben ta l´ Illesia
coma si fuesen mainada.
Y la sènra que quedabe
d´ aquèlla tronca cremada
molta chen la repllegabe,
perque tenibé podès
els mès yayos u contaben;
coma la chen se u credebe
cada begada mès gran
s´ organisabe la fiesta
cuan arribabe San Chuán.
Se contabe a istos llugás
que les mòses casadères
antes d´ acabá ixa nit,
sacaben la palangana
casi pllena d´ aigua cllara,
y als primès rayos de Sol
del hòme que les queribe
bedeben allí la cara.
-------
José Sanmartín Sopena
No hay comentarios:
Publicar un comentario