EL BENÁSQUÈS (Néu Polbina)

EL BENASQUÈS

La Ball de Benás ye ara mol coneixeda, cada begada puye mès chen tal berano y del ibèrt. A ista ball yei casi tantes pllases hotelères coma a Saragosa.

La Estasión d´ Esquí de Sarllè y els Pllans del Hospital han fèto bínre molta més chen a Benás.

No yei que ixupllidá el buen treball que s´ ha fèto als hotels y restauráns atenden ben a la chen, als comersios procurán que no faltase rès y les autoridáts que han conseguíu ta Benás tantes còses que ara tením.

Els que ya peinem canes tením cllaro que no berèm fèto el túnel ta Bañères de Luchón. Ya fa més de ochenta ans que se espere ixa obra que may arribe. Son masa fòrts els de la man dreta que no queren que se fague, y tampoc es de la man esquèrra u queren. Al mismo Benás yei chen, de mol poques llums, que no queren que se fague ixo túnel. No fa falta di que son uns carallóts.

Tampoc la carretèra del Congustro de Bentamillo acabe d´ arribà may. Ya fa més de sen deu ans que tením ixa carretereta ta puyá a Benás. A mols puestos no se pueden crusá dos camións.

Mos tienen ben arrinconáts a ista Ball de Benás. No tením chen de peso que baixe a Saragosa y a Madrit  y sepie diles cuatre còses, coma fèbe Costa. Pero faguen lo que faguen may mos porán sacá la naturalesa que Deu mos ha donáu: montañes, ibóns, puertos, práus, sèlbes, pinás, etc., etc.

Tamé tením a ista Ball de Benás la nuestra lluenga: el benasquès. Una lluenga de les mès fórts d´Aragón, que encara se charre a una trentena de llugás. El benasquès ye un tros de la nuestra bida, del nuestro sentí, de la nuestra identidat. Digú mos porá sacá el benasquès, pero ya fa mols ans que yei algúns mal naixéts que queren que s´ ixupllide.

El benasquès tiene tanta fòrsa que, cuan mos trobem chen de Benás per Saragosa u Barselona,no podem charrá en otra lluenga. Yei begades que no anirèm solos, que yeigue persones que no entenguen el benasquès, sin donamos cuenta mos posem a charralo coma si mos sallise de lo mès fondo del alma, els que mos acompañen pensarán que som uns mals educáts.

El benasquès ye una lluenga y yei que digüe així de cllaro.Yei unes 8000 palabres al dissionario de Ballarín Cornel, y coma éll mismo díu, yei moltes mès palabres al benasquès. Istes palabres que no son al ixo dissionario se perderán en pocs ans si no se replleguen pronto. Palabres coma: truita, farsí, choñigueyán, esboldregán, estrolicá, estraleyán, ixabrot, enfeixanáu, etc., desapareseràn.

Ya dibe Chusep María Enguita, charrán al Heraldo, que el aragonès normalisáu no mos dibe rès als de la Ball de Benás. Tenibe molta ragón. No mos díu rès y a mès, se mos rebolquen les tripes cada begada que el sentím. Resulte chocante que se gasten tans dinés donán clases d´ aragonès normalisáu y el benasquès estigue abandonáu per les autoridáts. Yo he coneixeu a Saragosa profesós de aragonès normalisáu que se atrebiben a doná clases a otros y no el sabeben ni pronunsiá. Dan aixó quede tot dito. Dinés tiráus.

El benasquès s´ enpllegabe ya a ista Ball antes de que arribasen els románs y encara queden ara algunes palabres celtes coma: ancllúm, briga, ballabriga.

Els noms de casi tots els llugás son tamé d´ antes dels románs. No tot el benasquès se deribe del latín coma disen moltos. Tampoc biene el benasquès del catalán ni del fransés.

Els guerrès d´ ista Ball ban achudá a Chaime I ta conquistá Mallorca y ans dispués tamé ban achudá a conquista Balensia y otros llugás. Les pagaben en tèrres y basallos y així ye coma la nuestra lluenga, el benasquès, se ba esténre per aquèlles tèrres. Dan el temps ixo benasquès ba aná 

ebolusionàn ta conbertise en catalán, balensiano. mallorquín.  A la Ball de Benás el benasqués se ba quedá estancáu y així ha estáu dos mil ans.

Yei que agradesé tot lo que se ha fèto per el benasquès, pero no ye prou, Yei que recopilá pronto les palabres que no son al dissionario de Ballarín u les perderèm ta siempre.

Els filólogos que charren benasqués s´han d´ achuntá y fè unes normes escrites úniques ta escríure el benasquès. Els que no tením el título de filólogo y querim escríure en benasquès estaríen mol conténs y quedaríen agradeseus. Tot chuntos seríen mès fòrts.    

-------