EL AGÜERRO
Cuan mos trobem al agüerro
mols ábres pierden les fuélles,
cara ta la tèrra pllana
ya fóten el cam les güélles,
quede poca yerba als práus
ya no se bei bèrt la térra,
tot ye de coló marrón;
mos amostre la tristesa
del ibèrt ya mol sercano,
y recordán que lluen quede
l´ arribada del berano.
Les abèlles qu´ en berano
recorreben tots els práus
ta buscá les millós fllos,
ya no sállen de les arnes
perque sienten la fredó.
Les granotes que cantaben
a la Llaguna d´ Ansíls,
tamé han dixáu de bedese
y antes sen sentibe a mils,
Ya no se bei bombolóns
tampoc els grills y saltícs,
les bandades de moixóns
bòlen ta la tèrra pllana
y s´ apolleren per la nit.
El bestiá de la montaña
yei que baixá tals llugás,
se tinrán un temps als práus
ta que acaben el minchá,
dispués s´ acorralarán
ta pasá el ibèrt seguros,
minchán yerba dels pallèros
muyín ta ganá algún duro.
Antes se fèben gabiélls
ta guardá la fuéllla seca,
y podé dala al bestiá
cuan estase acorraláu,
ara digú sen ocupe
tot aixó s´ ha ixupllidáu.
Hasta les càses mès pòbres
engordaben un llitón
que se minchabe les sobres,
y tamé buena pastura
que se fèbe cada nit,
dan remolaches y trúnfes
aprobechán pitéts chics.
Tal agüerro les fayenes
teniben menos urgensia,
la chen se cansabe menos
ya se fèben collasións,
s´ achuntaben les families
tots alrededó dels focs,
ta contase mil histories
y escúltales poc a poc.
Ara yei telebisión
moltos bares ben montáts,
y chuegos d´ ordenadós
qu´ els tienen medio aleláts,
les families chárren poco
a les càses amagáts.
------
No hay comentarios:
Publicar un comentario