domingo, 18 de marzo de 2012

ISABEL: LA REYNA SANTA (1271-1336)

ISABEL DE ARAGÓN: REYNA DE PORTUGAL

Yère rey de Sisilia
Manfrèdo, pay de Constansa,
pero el Papa que manabe
ba querí fotelo a fòra,
posánye a Carlos d´ Anjou
chermano del rey de Fransa.

Manfrèdo y el heredèro
que yère sobrino suyo
ban morí per defendese,
d´ allí ba fúire Constansa
benínsene t´ Aragón,
una moseta mol guapa
que a tots fèbe molto goy.

Chaime Primèro tenibe
mols ans t´ aná a fè la guèrra,
y el treball estabe así
ta fè callá a la noblesa,
Sisilia hèbe d´ esperà.

Algúns grans reys d´ Aragón
ban resultá mol putèros,
fills fòra del matrimonio
en teniben a fimèros.

Ya Chaime el Conquistadó
de moltes tèrres y dònes
ba tínre fama d´ aixó,
onse fills en les tres dònes
y ni se sabe cuans mès son
els que ba tínre de amantes,
perque ba reyná mols ans
y yère un rey coma els d´ antes.

Isto Rey Conquistadó
yère el yayo de Isabel,
y pay del Prínsipe Pedro
al se rey Pedro Tersèro.

Al cumpllí bentidós ans
isto prìnsipe guerrèro,
se ba casá a Montpellier
dan Constansa de Sisilia
de solo catorse ans,
una prinsèsa mol guapa
dispués gran reyna y siñora,
que ba se may d´ Isabel
y que ba bínre de fòra.

Pedro Tersèro "El Gran"
ba se pay de reys y reynes,
pero ba morí mol chóbe
tenibe cuaranta y nou ans.

Y ba se Pedro Tersèro
un rey balén y bragáu,
que ba ganá moltes guèrres
y may ba se derrotáu.

Ya quedabe lluen la boda
hèben pasáu catorse ans,
en mil dosens sesenta y sies
al morí el Conquistadó,
ban se reys Pedro y Constansa
coronáus ixo mismo an
a la Seo de Saragosa,
y ban se els pays d´ Isabel.

Pedro Tersèro ba tínre
tres fills cuan yère soltèro,
sies dan la dòna Constansa
cuatre més de Inès Sapata,
els trexe se le coneixen
pero cuans ñey éll se hu sabe.

Els fills de Pedro Tersèro
chugaben tots als chardíns,
y les fèbe de ninèra
nit y día la Betasa,
ta que no prenesen mal
y no se garbisen masa.

Tots estudiaben la música
y ta les mises el latín,
el alemán y el fransès
t´ entenese dan la chen
y tamé el aragonès.

Mil dosens ochenta y uno
y Pedro Tersèro El Gran
ba enbarcá cara a Sisilia,
y ba conquistá ixo reyno
ta donáleye a Constansa
la legítima herèdera.

Ell ba torná t´ Aragón
a luchá contra els fransesos,
que dan l´ achuda del Papa
hèben inbadíu el reyno.

Isto rey Pedro Tersèro
ba morí poco dispuès,
ba se rey su fillo Alfonso
que tamé ba morí chóbe,
pasán Aragón a Chaime
y Sisilia a Federico.

Constansa yère a Sisilia
y tenibe tan gran fama,
que el fillo rey Federico
moltos sèlos le tenibe,
y ba desidí despachala
que marchase a Barselona,
ya no ba torná a Sisilia
ba morí en mil tresens dos
nou ans reyna d´ Aragón.

Yère Isabel quinta filla
de Pedro Tèrsero y Constansa,
ya arribabe a mosardeta
ben apunto ta casase,
y pronto el rey de Fransa
le ba dí a Pedro Tersèro
que faríe buena boda
casánla en el rey Dionis,
que yère el rey portuguès,
y qu´ aixó seríe bueno
ta mantínre als castelláns
per l´ esquèrra piáts mès.

El contrato de boda
 pronto se ba firmá,
casánse per podés
coma yère la moda.

Se ban fè buenes fiestes
ta la selebrasión,
preparán ya el camino
cara ta Portugal
tots dan molta ilusión.

Al pasá per Castièlla
ban sállre a resibila
els dos primos chermáns,
y ba se el primo Chaime
el que la ba acompañá,
al campo de Bragansa
y allí la ba entregá.

Ba se ben resibida
per el Conde Gonsalbo,
ninbiáu per el rey Dionis
ta llebala a Troncoso
agón estabe el rey,
fèn fiestes mol honrades
per la reyna Isabel.

Pronto comensaríe
el calbario d´ Isabel,
sen beríe de gordes
en una llarga bida,
de pllosos y disgustos
y trebálls ben serbida.

Casáus els pays de Dionis
tálmente masa aprisa,
sin esperá les bules
que el Papa hèbe de dales,
moltos mals de cabesa
aixó hèbe de portales.

Dionis naixe primèro
sin arriba ixes bules,
dispués recllame Alfonso
per tínre milló dreto
a se rey de Portugal,
y anaben ya camino
de decllará la guèrra,
Isabel ya pllorabe
teménse una desfèrra.

La guèrra arruinaríe
ben pronto a Portugal,
Isabel yère al mich
espantada y pllorán
y ta qu´ alló acabase
tot el día resán.

Tamè ba se putèro
ixo rey portuguès
y a Isabel engañabe,
dan élla dos fills solo
sèt fills dan òtres dònes
y ella sufrín callabe.

Coma yère costumbre
la reyna s´ ocupabe
de tots els fills del rey
ta que rès les faltase,
bedén cada maitino
els fillos dels engaños
d´ aquell rey libertino.

Constansieta y Alfonso
yères els fillos suyos,
pero allí en yèbe nou,
que Dionis no parabe
d´aná de picos pardos
ta mès fillos portale.

Cuans díes plloraríe
la gran reyna Isabel,
y cuanto sufriríe
sen Dionis tan infiel.

María de Molina
la reyna castellana,
ba pensá la chugada
ta se mès afamada;
casán els fills de Dionis
y la reyna Isabel,
dan els dos nietos suyos
y així tots ben conténs.

La boda de Constansieta
y el prínsipe Fernando
ba portá mès problemes,
perque al morise el rey
fébe falta un tutor,
en ta el nuebo heredèro
perque yère menor.

Constansa per se suegra
queribe se el tutor,
María al se la yaya
tamé queribe estane,
així que les dos reynes
ben pronto enemistades.

Se ba morí Constansa
están mol chóbe encara,
y su may Isabel
a pllorá otra begada.

Dionis y el fillo Alfonso
no se llebaben be,
perque el fillo queribe
se rey de Portugal,
qu´ el reyno fuese suyo
sacánleye a su pay.

Allí yère Isabel
al mich otra begada,
bedén com s´ asercabe
la guèrra decllarada.

Algunes males lluengues
ban fè créure a la chen,
que Isabel apoyabe
al fillo contra al pay,
pero no yére sierto
perque no hu ba fè may.

Al estallá la guêrra
entre el maríu y el fillo,
molto pió les còses
ta tots se ban posá,
y a Isabel detenida
a Alanquer ban llebá.

Otra begada yèbe
que comensá a pllorá,
perque entre pay y fillo
s´ anaben a matá.

Pronto ba morí Dionis
y Alfonso ba se rey,
perden molta inflluensia
su may, reyna Isabel.

Ta dixá al fillo llibre
reynán a Portugal,
sen ba aná tal conbento
y se ba fè fransiscana,
pero encara binríen
mès díes de tensión,
allí estaben els nietos
portán mès emosións.

El fillo de Constansa
y nieto de Isabel
se dibe Alfonso Onse
y yére el rey castellano,
se ba casá en su prima
filla de Alfonso Cuarto
el rey de Portugal,
nieta de Isabel yére
ixa nobia María,
y seríe desgrasiada
del hòme mal querida.

Ixo rey castellano
tamè ba se putèro,
no ba querí a María
y al no benile els fills,
ba busca de querida
a Leunor de Gusmán,
tenín nou fills dan ella
y María arrinconada,
encara chóbe y sola
pllorán y maltratada.

Otra begada anabe
ixa reyna Isabel,
 a charrá dan el nieto
y que se portase ben,
no len ba fè ni caso
y tot ba seguí igual,
dans els reys a la greña
y auque yèren parèns
tot les donabe igual.

Isabel ya marchabe
anán cara a Estremòs,
que queribe charrales
ta qu´ alló se parase,
y acllarades les còses
la guêrra no estallase.

Mols ans a les costièlles
braso en mal minchadó,
y molta caló que fébe
ba arribá lo pió.

La dalla l´ esperabe
y ba morí Isabel,
tota la chen resabe
pues molto la queriben,
tans ans de buenes òbres
per santa la teniben.

Molto la chen charrabe
d´ aquèlla Reyna Santa,
y contaben milagros
de un page y una falda.

Algúns d´ ixos milagros
les boy a referí,
son còses que se diben
y siguen están astí.

1

Isabel achudabe
donán dinès als pòbres,
pronto les males lluengues
a Dionis ban charrá,
din que la suya dòna
le podebe robá.

Un día cuan sallibe
llebán pèrres als pòbres
dintro del debantal,
Dionis le preguntabe
que llebabe amagáu,
y ella le repllicabe
que fllos hèbe pllegáu.
El rey le responebe,
¿Com fllos si som a ibèrt?.
¡Ya beigo Isabel
que la dòna me miente
y si en aixó hu fas
me mentirás siempre!.

Pero al ubrí la falda
t´ amostráleye al rey,
unes fllos aparesen
y nada mès se i bey.

2

Dionis tenibe selos
d´ un page de la corte
que serbibe a Isabel,
y ba escríure una carta
ta que pronto el matasen,
tiránlo a un fòrt de cal
cuan la carta entregase.

Al page de la reyna
la carta hèben donáu,
y al entregala en mano
ya l´  habríen matáu.

Dionis ya murmurabe
pensán qu´ hèbe moríu,
¡A bil Ramiro dibe!
Ramiro siente el nom
y pronto díu ¿Siño?.
Hèbe donáu la carta
a otro page del rey
que ya estaríe muerto
y éll seguibe bibín.

Anchel de la Pas diben
a la Reyna Isabel,
per fè mol buenes òbres
en una bida llarga
siempre achudán als pòbres.

Amparos tals mès yayos
hospisios tals chicóts,
achudes tals leprosos
y tals desamparáus,
tamé achudán als fráris
ba gastá moltes pèrres,
que t´ élla non queribe
y tals demès donabe
tot lo qu´ élla tenibe.

Sen élla aragonèsa
la chen de Portugal,
ban arribá a querila
dan fòrsa y emosión,
consideránla santa
y tenínle debosión.

El mil siessens bentisinc
santa ofisial ba está,
el Papa Urbano VIII
la ba canonisá.

-------





No hay comentarios:

Publicar un comentario