CARA A LA TÈRRA PLLANA
Cuan yo yère chicot, a les montañes de Benás pasaben el berano moltes ramádes de güélles. Yèbe ramádes als Bañs, Poséts, La Costèra, Barráncs, Molsèro, Fuenroya y Ballibierna. Entre totes tálmente pasasen de bint mil güélles.
Les ramádes arribaben a Benás tal mès de chunio. Les güélles, cara ta la montaña, puyaben mol contentes y aprisa. Sabeben que trobaríen la yerba tierna y bèrt y sobretot els sarróns, que yère lo primèro que buscaben. Els pastós diben que puyá a Benás, desde la tèrra pllana, costabe deu díes y baixá desde Benás a la tèrra pllana costabe quinse díes.
Recordo que la chen de Benás se posabe al "control" ta bere pasá a les ramádes qu´ anaben cara ta Sarllè. Preneben el camino del Regoso y al arribá al Benegáu, que ye dichós de Sarllè, se quedaben ya aplletades.
Otres ramádes puyaben per debán de la ermita de San Antón y fèben nit al pedregal que yèbe agón ara ye la caseta dels casadós.Els míos pays ban treballá mol ans la feixeta de Benardino y uno dels ans, dan les güélles aplletades allí, se ban ficá denit a la feixeta y ban arrasá les trúnfes. Papá se ba queixá als pastós y als amos de la ramáda y le ban doná unes pèrres. ¡Aquéll an ben repllegá mès trúnfes que may!.
Cuan les ramádes arribaben a Benás, les güélles yèren totes chollades. La chólla se fèbe uns quinse díes antes de arribá a la montaña, ta que les hèse creixeu ya prou y així el sol no les cremaríe la pèll.
Cuan estaben per la cabanèra les ramádes, els pastós teniben que dormí al raso, serca de la ramáda. Si podeben tancá el bestiá a algún corral, ixa nit podeben dormí mès tranquilos. Cada ramáda llebabe uno u dos burros ta llebá la carga: mantes, ròbes, pèlls, òlles, casos, escuèlles y el minchá. Un can de la rasa Mastín del Pirineo yère presiso a cada ramáda. Llebaben uns collás dan púnches y així els llops no se atrebiben a asercase a les güélles.
Cada pastó tenibe cans de guarda, que le seguiben tot el temps. Els pastós llebaben siempre ensima: morral, tocho y paragües. Un buen pastó no se fíe may del temps, y menos a la montaña. En unes poques hòres els temps cambie y se pase de un día de sol a un día de tronades.
Si les ramádes beniben de man de Lleida, la cabanèra yère, mès u menos, per agón ye ara la carretèra. Ta istes ramádes yère costumbre procurá achuntase, sin que se mescllasen les güélles, serca de la ermita de San Pedro. Allí un capellán dibe la "misa del bestiá" . Al acaba la misa cada ramáda seguibe el suyo camino cara ta la montaña.
Esl pastós hèben de guardá les pèlls de les güélles y cordès que se hèsen espailláu y les donaben als amos. Tamé les hèben de doná cuenta de les güélles "perdedes sin siñal".Si el pastó tenibe güélles a la ramáda may se perdeben les suyes, se perdeben siempre les del amo.
A la montaña els pastós hèben de dormí a les cabanes qu´ anaben trobán. Si no yèbe cabana les tocabe dormí al raso. Dintro de la cabana se fèben un camastro de pinarra y dormiben bestíts y se abrigaben dan una manta. Ixes cabanes se teniben antes en buenes condisións ta que no pllobese a dintro y sey podese fè foc. Ara ixes cabanes son casi totes a tèrra, cayedes y ya no s´enplleguen.
Queden les cabanes de hormigón que ban fè els forestáls.
Tal agüerro, siempre antes de que nebase, les ramádes de güélles hèben de torná ta la tèrra pllana, allí pasaben el ibèrt y pariben els cordès.
Mol poques güélles puyen ara ta les montañes de Benás. Crábes no en yei casi cap. Baques en tienen cuatre u sinc ganadès, que son els saguèros, pero aixó si, tienen cada uno mès de dosentes cabeses.
Cabálls y yegües en tienen ara uns cuans ta paseyá a la chen del berano, cobrán a un tanto per hora.La tèrra ya no la quere treballá casi digú. Son els cambios que ha portáu el turismo y que ta casi tots ha seu aná a una bida milló.
-------
JJSS
