BENÁS YE BLLANCO
Güe ya som a sies d´Enèro
y mos ha amaneseu nebán,
als llináus en yei un furco
tálmente en cáigue un metro,
mos baixe mol aplleret,
tot el sielo ye tancáu
y no fa brenca de fret.
Els moixóns son amagáus
als foráus de les paréts
coláus dichós dels llináus,
ficáus a tanques espeses
u al pallèro apolleráus.
Cuan cayen les grans nebades
suerte en tienen els moixóns,
de abesúrts, garrabonères,
pepidères y arañóns.
Tots élls les fan de rebost
y bienen mol be als moixóns,
que mincharán els granéts
cuan caiguen les grans nebades,
y porán bíure els pobréts.
Ye bueno que caigue néu
t´ apllenase be els pantanos,
y que puesquen regá tots
siguen cataláns u maños.
Si mos nebe en abundansia
puyarán mols t´ esquiá,
y la chen ganará pèrres
fènse mès gran el llugá.
La néu ye mol bllanquesina
miránla pllóren els güélls,
s´ enllusarnen les gallines
y se pierden els bidiélls.
La néu, ixo bestíu bllanco
que se mos pose la tèrra,
y u suele fè tal ibèrt
a begades dan turbéra.
Cuan se chele a les corrères
ya fásil l´ esllisarnada,
puets cáire per les asères
y acabá en cama trencada.
Tots els chicóts de l´ escuela
chúguen fèn bòles de néu,
s´ esllisen per les costères
"fan el santo" a tota rèu.
Si dan néu se fan turbères
yei que quedase a cubierto,
caminán per les asères
ye fásil qu´acabes tieso.
Les turbères lleben fret
tapen bona, naso y güells,
te fan confundí els camíns
y pueden matá els bidiélls.
Bestíu blanco ta la tèrra
mos porte a Benásla néu,
ye temps de fret y chelèra
yei que dormí hasta les dèu.
Cuan s´ acabe el mès de mayo
creixerán les fllos de llis,
els práus se bisten de bllanco
tapánse la yerba bèrt,
ye el "narciso de los prados"
pero no yei que pllegales,
ni posales als fllorèros
perque son adormidères,
y mos pueden atontá
quedán de males manères.
Mayo ye el mès de les fllos
la heráldica fllo de llis,
sobresall d´ otros colós
posánmos bllancos els práus,
y recordánmos la néu
del ibèrt resién pasáu.
Posarèm les fllos de llis
chunto a la Birgen María,
y a les capilles dels santos
de l´ Illesia de Benás;
y a les ermites que yei
mol serqueta San Antón,
a Peguèra San Chusep
cara t´ alto Santantoni
y Santana anán t´ Estós.
Y tamè les llebarèm
a la Birgen de Guayén,
qu´espere a Pèdres Trencades
que baigue a resále la chen.
Coma tot pase a la bida
mustíades les fllos de llis,
pronto cairán a la tèrra
amanesen a la bista,
moltes fllos de mil colós
que farán goy al turista.
Ta mayo ya fa buen temps
suele pllóure en abundansia,
pero no yei que fiase
puede cheresa mal temps
y bínre una rebesada,
y si tiens pllantáu el güerto
u habrás de fè otra begada
que les pllantes s´ habrán muerto.
Ta mayo yei moixardóns
son les "setas de San Jorge",
se fan en roclles als práus
entre la yerba mès bert,
primèro per Billanoba
dispués per Grist y Benás
en rastros ben rebitíus,
mès tardi pel Bobaral
y al final per el Ampríu.
Moixardines naixerán
antes d´ acabase mayo,
son les "ninfas de los prados"
tamè dites "senderuelas",
les pllegarèm ta secales
u ta fè buenes tortilles,
ta doná fòrsa a les dònes
y que chúguen a les quilles.
------
No hay comentarios:
Publicar un comentario