ELS ESCALFALLÍTS
A la Alta Ribagorsa els ibèrts yèren mol fredos. Comensabe a nebá ta nobiembre y a begades encara nebabe t´ abril. A la néu que mès po se le tenibe yère a la que cayebe ta disiembre, enèro y febrèro, perque se chelabe als llináus y carrères y durabe molto temps.
Yère prou normal que cayese en una nit mich metro de néu a Benás. Lo primèro que se fèbe yère "fè rota" per les carrères ta que la chen podese caminá. Un bou arratrabe un trallo que chafabe la néu y dixabe un caminet ta podé pasá la chen. Cada uno s´ apartabe la néu de la suya puerta y se fèbe pati t´ arribá als corráls y pallèros.
A les càses, t´ está caléns, teniben els focs de lleña que yèren mol grans y dixaben escapá per la chumènera casi tot el caló que donabe la lleña. A ixos focs grans se posaben rabases d´ ábres que teniben que portá entre dos hòmes y que, a begades, duraben dos u tres díes ardense al foc.
Els focs de lleña teniben a la chen caléns per debán y cheláts per derrè. A les dònes, de tanto escalfase als focs de lleña, les salliben "crábes" a les piernes.
Als costáus dels focs de lleña se teniben cadières Yèren uns bancos de madèra llargos agón se podeben sentá tres u cuatre persones. Yèbe una meseta plegada contra la paret que se podebe fè baixá y allí mismo se podebe minchá. Coma les cadières teniben ensima pèlls de güella y coixíns, se podebe chetá el yayo dispués de sopá y endormisquiase dan la caloreta del foc.
A les càses pòbres yèbe molta chen y pocos llits. Soleben chetase dos u tres persones al mismo llit. Cuan yèbe bòdes u feries benibe chen de fòra, se chetaben cuatre u sies persones al mismo llit: uns cara t´ alto y otros cara ta baixo.
Se procurabe tínre buenes mantes de llana tals llits. Els chicóts hèben apreneu a tapase la cabesa dans les mantes una ratet y així, dan la caló de la suya respirasión, el llit s´ escalfabe pronto.
No faltabe alguno que se chetase dan calsetíns ta no pasá fret de peus. Tamé en yèbe alguno tosudo que se chetabe bestíu els díes de mès fret.
A les càses riques, t´ escalfá els llits antes de chetase, teniben escalfallíts. En yèbe de moltes clases. Uns podeben se de metal y pareseben coma una sartén dan cobertèra y mango mol llargo. Otros yèren de madèra y pareseben coma dos trineos chuntos y al mich llebaben un breseret pencháu, dan
foradéts ta dixá sállre la caloreta de les brases. El escalfallit se ficabe entre els llinsóls dels llits una estoneta y així al chetase se trobaben caléns.
Ixos escalfallíts teniben moltos noms, según el llugá, podeben dise : "frari", "burret", u "tombilla".
A Sesuè els escalfallíts se diben fraris. A Ansíls els escalfallíts se diben tombilla. Ixa diferensia de noms mos ba dixá per istes tèrres la:
LEYENDA DEL ESCALFALLIT
Una moseta de Sesué, que se dibe Marieta estabe serbín de mòsa a una casa rica d´Ansíls. La dueña se dibe Milagros. Una nit, coma tantes òtres, les dos dònes estaben atricán la cosina y el minchadó dispués de sopá.
Seríen les deu de la nit cuan ban trucá a la puerta de la casa. Les dònes teniben po pero teniben que aná a ubrí ta bere qui yère el que trucabe y que queribe. Yère un hòme que arribabe puerco del camino, mol cansáu y anabe bestíu coma els fraris.
Aquèll hòme le ba demaná a la siña Milagros que le dixase pasá la nit allí, que anabe cara tal Monasterio d´ Urmèlla, pero que se trobabe tan cansáu que pensabe que no poríe arribaye.
Milagros ba pensá que la suya casa no yère una fonda, pero tampoc yèbe fondes al llugá, yèbe que tínre considerasión dan aquèll pòbre hòme. El ba dixá entrá y le ba di qu´ anase tal escusáu a llabase y dispués le donaríen sopá. El hòme, mol agradeseu a la siña Milagros ba sopá a base de be y dispués se ba repantigá a la cadièra y, dan la caloreta del foc, pronto se ba quedá dormíu.
Les dònes ban seguí treballán coma si rès hèse pasáu y cuan ya estaben acaban la fayena le ba di Milagros a Marieta: "Lleba el frari al mío llit". La moseta se ba quedá de pèdra. Llebá el frari al suyo llit. El amo no yère a casa perque hèbe anáu a la feria de Peralta de la Sal. ¿Querríe la dueña dormí dan el frari?. Marieta ba pensá que a ixes càses riques d´ Ansíls estaben mol adelantáus y se fèben còses que no pasaben a Sesué. Pero Marieta yère la mòsa y tenibe que obedesé a Milagros així que ba despertá al frari y el ba llebá al llit de Milagros.
A la poca estona le díu Milagros a Marieta: "Saca el frari del mío llit y llebalo al llit de les míes filles". Marieta tenibe la cabesa coma lloca. ¿Se habríe arrepentíu Milagros y per aixó le manabe llebá el frari al llit de les filles?. Pero les filles yèren dos mosardetes y la mès gran tenibe nobio. ¿Com manabe ficaye al frari dan les dos filles?. Marieta yère acostumbrada acréure així que ba aná a despertá al frari ta llebalo al llit de les filles de Milagros. El frari bomboloniabe queixanse de que no el dixasen dormí, pero se ba chetá al llit de les filles.
No habríe pasáu ni micha hòra cuan Milagros le díu a Marieta: "Saca el frari del llit de les filles y llebalo al tuyo llit". Marieta se ba posá mol colorada. ¡El frari al suyo lli!.¿Qué estabe pasán a aquèlla casa d´ Ansíls?.
Per tersèra begada ba despertá al frari. El hòme ya protestabe fòrt din que habrìe seu milló no dixálo entrá si el hèben de tínre tota la nit d´un llit tal altro sin dixálo dormí. Marieta el fa fè chetá al suyo llit.
Cuan ban acabá tota la fayena les dos dònes se preparaben t´ anásene a dormí y Marieta le ba preguntá a Milagros: ¿Agón duermo yo?. Milagros le ba contestá: ¡Al tuyo llit!. Marieta le ba di: ¿Y que en fago del frari que ye dormín al mío llit?.
Milagros se ba quedá pensatiba y se ba posá a ríure dan ganes. Ba conpénre que Marieta hèbe llebáu al frari de berdat d´un llit tal altro, perque a Sesuè els escalfallíts se diben fraris. Marieta, coma fèbe siempre, hèbe credeu pensán que fèbe les còses be.
Per saguèra begada ban despertá al frari ta llebalo al corral de les baques y allí, donánle una manta per si tenibe fret, el ban fè cheta a la minchadèra de les baques, Seguro que allí ba podé dormí el hòme tranquilo tot lo que quedabe de nit.
--------
No hay comentarios:
Publicar un comentario