PRÁUS BÈRTS
Al arribá el mès de marso
els práus se bisten de bèrt,
perque renaixe la yerba
amagada del ibèrt.
Coma si tenise po
primèro creixe a poquet,
que pueden cáire nebades
y prefiere aná aplleret.
Y cuan el Sol ya calente
si mos plóu bèlla begada,
berèm la yerba que puye
y no se pare per nada.
Puede tínre un metro d´ alta
cuan acabe de creixé,
dispués sacará les fllos
y soltara la simiente,
y si no arriba la dalla
se secará poa a poc.
Suele dallase la yerba
ta guardala tal ibèrt,
antes anabe als pallèros
ara la dixen als práus
en plásticos enpacada,
així yei menos treball
que tenínla apallerada.
Coma yei menos bestiá
sobre yerba a tota rèu,
solo els práus buenos se dallen
tot lo demès paixentèros,
y la sèlba ba baixán
barses, ábres y salguères
creixen ara sin control,
no se plleguen esbalsades
y ta llimpiá les costères
ara digú tiene crábes.
A isto llugá de Benás
antes yèbe sens de crábes,
moltes ramádes de güélles
baques, burros y cabálls,
una montaña de mules
dules a Estós y La Ball,
y mès t´ alto de Sarllè
teniben un bobaral.
Pero ban cambiá les còses
ya digú quere la tèrra,
ni tampoc cuidá el bestiá
están de moda els negosios,
son mès fásils de llebá
perque donen a la chen
mès dinès, mès llibertat.
-------
No hay comentarios:
Publicar un comentario