BENÁS
Salls de Saragosa
dispués de brená,
en unes tres hòres
puyes a Benás.
Ye serca de Fransa
entre Aneto y Poséts,
dichós de Sarllè
més t´ alto de Graus.
Baixes son les cases
de paréts de pèdra,
y llináus de llosa
mol pesada y nègra.
El Ésera pase
tocán al llugá,
y según díu el nom
mai se secará.
Totes les montañes
mol altères y grans,
dan mols pins y abéts
que les ban tapán;
yei chabalíns gordos
ixarsos mol grans,
moixóns per els ábres
tanonès pels práus.
Se fan moltes cases
nuebes al llugá,
perque cuan la guerra
tot u ban cremá.
Les baques y güélles
dan la carne y llèt,
el río les truites
la tèrra les trúnfes;
els güerts esquirola
dinès els trebálls,
y chafóns les dònes
tot ballán el Ball.
Les tuques mès altes
Aneto y Poséts,
de pico michano
el Perdiguèro tiens,
mès baixo y mol guapo
Salbaguardia ye,
tamé Gallinèro
y el pico Sarllè.
El día que puyes
a bedé Benás,
bès a Batisielles
y a bañate als Bañs;
puya a la Rencllusa
y pasa tal Cantal,
si ques esquiá
a Sarllè y Hospital.
La chen d´ ista ball
ye sana y mol fòrt,
beben molto bino
de bota y porrón;
minchen llonganisa
y magro de llitón,
dispués de sopá
se fan collasións.
Al mich del maitino
yei que fè les déu,
els hòmes que dallen
treballen de péu.
Les dònes son guapes
seloses y fòrts,
del sol colorades
coma els ababóls.
Pllou en primabèra
naixen fllos de llis,
se sembre la tèrra
y el bestiá sen ríu;
y ye perque saben
que se fa minchá,
y ta la montaña
pronto ban a aná.
El temps tal berano
ye sano y aixi,
pique elsol de día
y fa fresco denit.
Fa aire en agüerro
que despulle els abres,
s´ acabe lo bueno
hasta ta les crábes.
Els ibèrts son fredos
dan moltes nebades,
dan fret y turbères
qu´ arrinquen els ábres.
Lo que tinrèm siempre
els que asi bibim,
ye baques ta múire
práus, pinos y pics;
aigua cllara y llimpia
ta beure y regá,
que tamé fa llum
per moltes sentráls.
Ista ye la lluenga
del llugá de Benas,
si la chen u quere
may se perderá.
--------
No hay comentarios:
Publicar un comentario