LES DÒNES BROIXES

LES DÒNES BROIXES

Als llugás de la Ribagorsa, se han sentíu contá sens de leyendes de broixos, broixes y encantaries. Tantes còses contaben que yei chen que se trafuque y confunde les encantaries dan les broixes. Ha de quedá mol cllaro que les broixes son donotes males, que fan mal a la chen u al bestiá. Les encantaries, tamé dites "dònes d´ aigua" no suelen fè mal a la chen, pero si la nit de San Chuan al esténre la colada, alguno les robe alguna piesa el maldisen y la maldisión se cumplle.

Igual que al mar se charre de sirenes, así a les montañes tením les encantaries, que son a lo més fondo dels ibóns u les còbes.

La chen tiene po de les broixes y han sentíu di que bolen a caball d´ una buixeta, que s´achunten les nits de Lluna Pllena ta fè aquelarres y repartise les males fayenes.

Tamé se da per sierto que les broixes se pueden conbertí en corbasos u en gats nègros, ta que la chen no se done cuenta de per agón ban.

Les leyendes que se conten no son iguals a tots els llugás. Les que les boy a referí son dites per mis pays y mis tíos, que yèren naixéts a Lespaúls.

Istes son algunes de les que yo recordo:

1)Broixes a Turbiné: Turbiné ye un tusalet que se tròbe a l´ esquèrra del desbío que yei  a la carretèra de Castilló a Lespaúls, si se quere aná cara t´Espés. Conten qu´ allí se achuntaben moltes broixes ta les nits de Lluna Pllena y fèben balls chillán coma lloques, algunes begades despullades.

Algúns disen que allí mismo, al acabá els balls, les creixeben àles y bolaben tal Turbón.

2)El corbaso y la baca: Un baquèro estabe al práu dan les baques y ba bere que un corbaso se parabe a l´ esquena d´ una baca. Desguida ba pensá que podebe se una broixa. Coma éll yère un buen casadó y el llugá yère serca, ba desidí aná a buscá l´ escopeta. Ba apuntá be al corbaso y le ba foté un tiro. El corbaso ba fúire bolán y la baca ba cáire muerta. El hòme estabe seguro de que no hèbe falláu el tiro. La broixa l´hèbe maldesiú ta fèle matá la baca.

3)El Foráu dels Bous: Un espargatèro caminabe per la nit cara ta Campo y per Selbapllana ba sentí molto soroll y se ba sercá ta bere que yère alló. Yère un ball d´ broixes que ballaben despullades y chillaben molto. Una d´ élles ba pillá al hòme y el ba ficá al mitad de la reata. L´hòme estabe acollonáu. Les broixes ballán hèben de besá el cul de la que anabe debán, y éll no queribe fegüe. Dan un punchón que llebabe a la pocha ba embusarsá a la de debán que fa foté un chillo mol fòrt y totes les broixes ban corré a ficase al Foráu dels Bous.

4)El nen que pllóre: Un dòna anabe cara ta la fuen llebán als brasos a su fillo, un nen de cuatre mèsos. Cuan estabe prenén l´ aigua de la fuen se ba asercá una dòna ya carcamal y le be una carisia al nen. Aquèlla nit el nen no ba dixá de pllorá en tota la nit. Els pays sabeben que no estabe malet y el ban acorroñá prou ta que callase, pero el nen seguibe pllorán. La dòna le ba contá a su maríu lo qu´ hèbe pasáu a la fuen. El hòme, que yère mol bragáu, ba aná a casa de aquèlla donota, que ya al llugá teniben mols per broixa, y la ba amenasá dínle que la cremaríe si el nen tornabe a pllorá. Ya no ba torná a pllorá aquèll nen.

--------