LA CHÒLLA
Un día espesial ta la bida dels pastós yère el día de la chòlla de les güélles. Se fèbe tal mès de chunio antes de que puyasen ta la montaña, uns quinse díes antes. En ixo díes les renaixebe la llana y així ya no se les cremabe la pèll a la montaña.
La chòlla se fèbe a les ères y si pllobebe u fèbe mal temps la fayena se fèbe als corráls.
Els cholladós formaben una còlla, que ta les ramádes grans podebe se de 18 u 20 persones. Uno u dos d´ élls yèren "trabadós", que trababen les güélles ta que els cholladós no tenisen que perdé rès de temps.
La chòlla se fèbe a man, dan estisères. Cada cholladó se podebe fè cada día hasta 70 güélles.
Ara se chòlle a máquina elétrica y cada cholladó en puede chollá al día unes 300. Les còlles ara son de 4 u 6 cholladós.
Les còlles soleben llebá un cholladó chóbe, ta que anáse aprenén, y le dixaben chollá la cabesa de alguna güélla.
La chòlla comensabe al apuntá el día y acababe cuan hèben d´ aná a sopá. Coma treballaben a destajo cuantes mès güélles chollaben més dinès, y mès pronto anaben t´ otra casa a chollá.
Según mos conten, chollá una güélla costabe mès pèrres de les que se sacaben al bénre el bellón de llana. Yère presiso fè ixa fayena, se perdesen u no se perdesen dinès.
Totes les càses del llugá queriben se les que milló tratasen als cholladós, així que s´ esmeraben molto, ta que sen charrase be.
El minchá dels cholladós yère per cuenta de la casa. Mès u menos, els cholladós fèben al día istes entes:
A les set y micha: café dan llèt, pastes, cafè y coñac.
A les deu: sopes d´ ou, tortilla, choriso, pernill, quèso, cafè y copa.
Tal corral sen portaben coñac, bino y pastes.
Ta disná: ensalada, carne a la brasa, llonganisa dan trúnfes frites, postre, cafè y copa.
Ta brená: natilles y galletes u pastes.
Ta sopá: ensalada dan ous duros, carne a la brasa, choriso, pernill, quèso, cafè y copa.
Tot aixó pareserá molto, pero yère duro el treball que fèben y ademés totes les càses queriben se
les que milló tratasen als cholladós.
Coma tot el mon sabe, les còses han cambiáu molto. Antes yèbe mils de güèlles als llugás de la Ribagorsa, Ara en quede mol poques. Dintro de 20 ans tàlmente non quedará cap. Els turistes han cambiáu la bida dels llugás y queden mols pocs ganadès. La chen chóbe no quere está piada per el bestiá. Ya no yei mosos a les cases riques coma antes.
--------
No hay comentarios:
Publicar un comentario