lunes, 28 de mayo de 2012

A BENÁS


A  BENÁS

Benás: ¡La mía tèrra!.
Derrè d´ istes palabres
yei tantes añoranses,
coma estrelles al sielo
y a mils les esperanses.

Mols ans lluen de Benás
allá, a la tèrra pllana,
sentín la soledat
sin fuens y sin montaña.

Tan fòrts a la memoria
de Benás les carrères,
els chicóts de l´ escuela
y el chugá per les ères.

Y tan duro el camino
 a seguí cada día,
paresebe el destino
coma una maladía.

Per la nit boquiubierto
dan fiebre desbarián,
y dan els güells ubiertos
me bedebe tornàn.

Yèbe tanta llocura
per torná ta Benás,
y tans ans d´ espera
t´ ixa selebrasión,
que ben se trafucaben
llocures y ilusións.

Y hasta sin tínre tèrra
sólo les mans llabades,
del corasón ya brinquen
naixén istes palabres:
Benás: ¡La mía tèrra!.
Benás: ¡La tèrra mía!
Per Benás yo daríe
hasta la mía bida.

--------
JJSS



No hay comentarios:

Publicar un comentario